El Grup de Trastorn Bipolar de Reus tractarà sobre els beneficis de l'activitat física
El Grup de Trastorn Bipolar de Reus es torna a reunir aquest dimarts 19 de març a les 19 h al Centre Cívic del Carme (pl. de la Patacada, 10), en el marc de les sessions de treball periòdiques organitzades per l'Associació de Trastorn Bipolar de les Comarques de Tarragona amb el suport de la Regidoria de Benestar Social. Aquesta trobada porta per títol "Activitat Física i Trastorn Bipolar".
El 6 d'abril se celebra el dia mundial de l'activitat física i, per això, en aquesta sessió s'abordarà els beneficis que comporta en el Trastorn Bipolar la pràctica regular d'activitat física, així com les precaucions que cal tenir en compte quan el pacient està en fase aguda de la malaltia. Hi ha evidència que la pràctica regular d'activitat física redueix la simptomatologia depressiva en persones afectades pel Trastorn Bipolar i millora la tolerància a l'estrès.
A les trobades, que són gratuïtes i van a càrrec de Teresa Carot, psicòloga especialitzada en trastorn bipolar, assisteixen persones afectades per aquest trastorn i familiars. Es tracta d'un grup psicoeducatiu en què es proporciona informació detallada de la malaltia i dels recursos disponibles per mantenir-la estabilitzada, amb el lideratge d'una professional sanitària especialitzada en Trastorn Bipolar, que es responsabilitza del grup i dels continguts i que garanteix que les estratègies terapèutiques que es plantegen són les que han demostrat eficàcia en el tractament d'aquest trastorn.
Què és el trastorn bipolar?
A Catalunya més de 100.000 persones pateixen el trastorn bipolar. Es tracta d'una malaltia psiquiàtrica greu que afecta els mecanismes que regulen l'estat d'ànim. Les persones que el pateixen poden oscil·lar des de l'eufòria patològica, anomenada mania, fins a la depressió, passant per fases sense cap mena de símptoma psiquiàtric, coneguda com a eutímia.
Així doncs, el trastorn bipolar és una malaltia greu que no té per què ser incapacitant, atès que en l'actualitat hi ha tractaments eficaços que permeten millorar la funcionalitat i la qualitat de vida de les persones afectades. En canvi, el desconeixement d'aquests recursos, així com la manca d'adherència als tractaments, es relaciona amb un curs i pronòstic de la malaltia més desfavorable.
